El Miracle

Segons ens consta la tradició, la imatge de la Mare de Déu, una vegada trobada, fou traslladada a la Església de Sant Salvador, que fou l’església parroquial de Balaguer des del 1351 fins al 1571 ( segons afirma Fra Pere Sanahuja, Història de la Ciutat de Balaguer).
Tanmateix els documents de lèpoca ens transmeten la inquietud dels devots balaguerins per construir un temple a la Mare de Déu del Miracle.
La data més remota, certa i documentada, sobre l’origen històric de l’església del Miracle, és de maig de 1469.
Els jueus abandonaren Balaguer per allà els 1436-7 i que fou aleshores que va èsser venuda llur sinagoga de Balaguer. Aquesta sinagoga, doncs, va`’esser convertida en església cristiana amb el títol de Santa Maria del Miracle.
Aquesta primitiva església fou derruïda l’any 1692 perquè estava deteriorada i era insuficient, donada l’afluència de devots, tant balaguerins com de les rodalies. Mn. Francesc Mor fou el promotor i ànima de l’enrunament, engrandiment des del carrer Miracle fins a la muralla i de la nova construcció, que durà, des de la colocació de la primera pedra ” el 6 de maig de 1699, fins a l’any 1705 “. La construcció es portà a terme per mitjà d’almoines i de joves pagesos, posant els seus braços i els seus carros.
El 4 d’abril de 1810, en plena guerra de la independència, els francesos profanaren l’església, robaren tot el que tenia de bo i deixaren per terra el que no interessava, tambè la imatge de la Mare de Déu.
Semblants fets s’esdevingueren durant l’escomesa civil de 1936.
Passats aquells anys, l’església sobrí novament al culte. Amb motiu de les festes de la Coronació ( 30 de maig de 1955 )es feren importants obres de millora i ornamentació. El pas dels dies i les inclemències del temps deixaren les seves petges en el teulat, en el sòl … de manera que el dia de la festa, octubre de 1990, aquest cedí en la part devantera uns centimetres, la qual cosa replantejà als responsables de la Parròquia el tancament al culte per portar-hi a terme les actuals obres de reforma ( teulat, sòl, cancell, cor, sacristia, pintura, nova electrificació, megafonia, bancs … ).
El dia 8 de maig de 1994, amb gran goig i amb una enorme satisfacció s’obre de nou al culte aquesta església, Sntuari de la Mare de Déu del Miracle i llar de tots els balaguerins, que per la seva reconstrucció tant han fet i col·laborat.

Segons testimoni immemorial, i com tantes altres imatges venerades pel nostre poble, la de la Mare de Déu del Miracle fou trobada per una escaiença fortuita. La ciutat de Balaguer havia estat ja reconquerida, i moros i cristians hi vivien en pau. I, fou justament una mora la que, tot cavant en el seu hort, proper a la muralla, desenterrà, pensant que seria alguna pedra, una imatge de Maria amb el Nen Jesús al braç dret. Veient-la bruta i polsosa, pel molt temps que havia estat sota terra, la portà a casa seva, que estava davant d’on s’edificà l’església, i la posà dins la bugada per netejar-la.
Una veïna crsitiana que es presentà per demanar-li foc, restà sorpresa en veure que del forat del cossi fumejant en sortia sang. La mora li contà la troballa i li digué el que havia fet amb l’imatge, i ambdues dones comprovaren que era de la mateixa Santa Imatge d’on brollava sang. Admirades en veure tan clara manifestació, caigueren de genolls i exclamaren: Miracle, Miracle !
Tot el veïnat fou assabentat del gran prodigi i la miraculosa imatge fou duta a l’Església Col·legial de Sant Salvador i més tard al nou temple bastit a l’indret mateix de la troballa.
La devoció a la Mare de Déu del Miracle arrelà fortament entre els balaguerins i fidels de la comarca i es feu manifestament palesa quan el dia 12 de novembre de 1697, a petició unànime dels Paers de la ciutat, el bisbe d’Urgell, Julià de Cano Thebar ( 1695-1714 ) la confirmà com a compatrona de la ciutat, juntament amb el Sant Crist.

Maria, mare de Déu i mare nostra, fou representada en la seva imatge del Miracle amb un caràcter fort i amb un exotisme no gaire freqüent en el nostre art. La imatge té uns setanta centímetres d’alçada; és policromada i està tallada en marbre, seguint tots els procediments tècnics habitauls del segle XVI, època a la qual sembla pertànyer aquesta interessant escultura.
El tipus iconogràfic és també normal: figura dempeus, amb el Nen al braç dret, recolzant-se com en un tron, i un fruit a l’altra mà, avui desaparegut i en el seu lloc la flor de lis.
Vesteix túnica manicata i mantell, tot força senzill i elegant, sense ornanents superflus, sense fíbules ni altres joies que acostuma a lluir en altres escultures de l’època. Ès curiós notar que duu el cap descobert i el pentinat recollit en trenes.
El colorit és fi i delicat, a base de tonalitats blaves i vermelles.Les trenes són brunes i les carnacions naturals, amb les galtes d’intensa coloració.
Avui dia la imatge està centrada sota un arc de metall i envoltada per quatre angelets: dos aguantant la corona sobre el cap, i dos més amunt, subjectant un llistó sinuós que cau pels costats. Dotze estrelles encerclen la part superior de la imatge.
L’Església i la Mare de Déu del Miracle han donat a Balaguer un tarannà especial en la seva forma i manera de ser. Han estat la càtedra de l’espiritualitat vigorosa d’homes i dones, que han forjat la llar cristiana d’arrels profundament evangèliques i han vertebrat la seva fe, la seva esperança i la seva caritat.

El solemne acte de la coronació canònica a la imatge de la Mare de Déu del Miracle, tingué lloc el 30 de maig de 1955. A les deu del matí se celebrà la Missa de Pontifical en el restaurat temple de Santa Maria. Després la sagrada imatge fou portada en processó a la Plaça Mercadal, on la multitud dels fidels aclamà la Mare de Déu del Miracle, en el moment de la seva Coronació Canònica, de la qual en fou celebrant, Monsenyor Hildebrand Antoniutti, Nunci Apostòlic de Sa Santedat, assistit pels senyors bisbes Ramon Iglesias Navarri, d’Urgell; Aureli del Pino Gómez de Lleida i Vicent Enric Tarancón, de Solsona.
Amb motiu de la diada, s’eixamplà el cambril fins a la muralla. La corona fou costejada per les donacions de joies, de les quals es desprengueren els fills de Balaguer per donar-les a major glòria de la seva Compatrona.
L’any 1980 se celebrà solemnement el 25è. aniversari de la Coronació Cnònica amb actes pietosos i culturals. Hi van assistir un gran nombre de fidels, i els nois i noies de tots els col·legis de Balaguer.Al cambril s’hi enclavà una placa commemorativa dels actes.

El temple Parroquial

Fes click damunt l’imatge i visita-ho virtualment!

Santíssima Verge Maria, Mare de Jesucrist i Mare nostra.
Sobirana reina de Cels i Terra, que baix el títol gloriòs i consolador del Miracle,
sou l’Advocada i Patrona de la ciutat de Balaguer i de tots els vostres fidels.
Mostreu que sou nostra Mare i Reina amorosa del vostre poble.
Alcanceu-nos un gran amor a Jesús i un afecte filial a Vós.
Consoleu les nostres tristeses, ajudeu-nos en les necessitats, treballs
i doneu-nos la perseverància final en l’amor a Déu i als nostres germans.
Feu que busquem sobretot el Regene de Déu i sa justícia ara,
i en la glòria del vostre Fill Jesús. Amén.